Silenci
Perquè sempre ens enamorem dels impossibles?, dels cabrons que no tenen cor, dels que no responen a mails, ni sms, perquè no pillem algun bon jan que ens aduli i ens fagi riure. Algú té la resposta?. El meu últim patiment no se si es exactament amor o obsessió, bé, ara , més aviat fustrament, la veritat.
Jo, la gilipollas nº1 en vaig deixar encandilar per la tendror d’un elemento, era dolç, sincer i comprensible i això va fer que la meva cuirassa contra homes perversos s’esdevingués avall; però , vet-ho aquà que el tio en qüestió deixa de donar senyals de vida, senzilament en creuement però com si res entre nosaltres hagués passat i quan li pregunta per un altre o per poder saber més, o per tenir una resposta, la seva resposta és....silenci. Serà cert allò de quién calla otorga.
No se que fer, quin Ă©s el destĂ que em depara. SufrirĂ© mĂ©s? Suposo que sĂ. Suposo que paguem per allò que em fet. BĂ© això seria com una cita biblĂca. I jo no suporto la religiĂł ni molt menys la catòlica.
Però el destà realment de qui depen?
Espero un altre saber la veritat de tanta incertesa i estar de més bon humor per saber la resposta.
``o ser