me paso el dia bailando

miércoles, noviembre 08, 2006

pinzellades de realitat

Ficció sens dubte una sorpresa o, potser, la sorpresa. Una de les pelis més intimistes d’aquest any. Es sorpenent la profunditat que el director treu de les vides dels personatges. Una peli com no, on es combina el bilinguisme que es viu a Catalunya, sense tantes “punyetes” burocr?tiques actuals.
Per? aix? es tant sols una bestiesa comparada amb la magnitud dels di?legs, les situaciones dels seus personatges.. uff!!!! flipant. ens mostra les pors que tota persona s'enfronta al llarg de la vida. la cobardia. la mort. l'amistat. lamor no correspost.
he flipat. la posada en escena es genial .el marc incomparable: lles.
l´ús que fa dels miralls, retrovisors, l'encuadrament dels personatges, i les situacions tant properes dels seus personatges fa que ens mirem refectits almenys una vegada en la peli.

tens la sensació que si alguna vegada, a l'edat de maduresa,-30 i 40- fas alguna bestiesa o bogeria , i et sents com si en tinguessis 16, no et sentis tan sol. fa q comparteixis la tendresa de la hist?ria.